dijous, 18 de novembre del 2010

Calendaris solidaris Mediterrànea 2011


El mes que ve tindrem disponibles per vendre preciosos calendaris de paret, amb fotos dels nostres projectes ja realitzats i el calendari etíop inclòs, al preu de 5 euros cadascun.
Amb la venda dels calendaris podrem dur a terme els nous projectes que somiem. Anima't a comprar un o molts per regalar a la família i coneguts.
Envia un correu a apadrinamediterranea@gmail.com si estàs interessat/a a tenir un.
Gràcies per endavant

dilluns, 15 de novembre del 2010

L'escombra

Aquesta és la història d'un esdeveniment ocorregut a Etiòpia ahir divendres.
Estant una voluntària de Mediterrània a l'escola Fitawrari d'Akaki , li va caure a una nena de 8 anys una escombra des de l'últim pis (com un cinquè) de l'edifici de primària de la Fita amb la mala sort que el pal li la pegar verticalment enfonsant-se en el seu crani.

La nena va començar a sagnar profusament i tothom es va espantar moltíssim. Sembla que ningú sàvia què fer. Fins i tot alguns s'anaven corrent de l'escenari dels fets.
La nostra mediterrània es va posar els guants que sempre porta en la butxaca, ja que es va anar de voluntària a les sisters (l'ordre de la Mare Teresa de Calcuta) fent entre altres coses les cures als pacients externs, i es va anar a atendre a la nena. Li va netejar tota la sang per veure on estava la ferida amb les seves tovalloletes desmaquillants (l'única cosa que tenia) i li va taponar el forat que va trobar en el cuir cabellut per on li sortia la sang.
Transcorregut una estona i amb l'hemorràgia detinguda -de moment- va veure que el forat era profund i va organitzar el seu trasllat a l'hospital.
Només el nostre representant es va apropar a ajudar-la, li va preguntar "digues-me el que vols", i ella va dir: "Un metge".
Perquè la nostra mediterrània no pertany al ram sanitari, és estudiant de Dret i és la nostra filla gran.

divendres, 12 de novembre del 2010

Sami i un somni


La persona de la dreta de la primera foto és Sami.
Sami és el delegat d'Educació del kebele d'Akaki Kaliti, Etiòpia.
Sami és un home molt intel·ligent amb una velocitat mental envejable.
Sami és totalment cec. Ell va ser en la seva època i a la seva zona l'únic nen cec que va assistir a l'escola pública, ja que algú li va brindar la possibilitat de disposar del mètode Braille, el sistema de lectura i escriptura tàctil ideat per a cecs.
El mètode Braille existeix en amàric, però pocs cecs etíops poden usar-ho per falta de mitjans econòmics per disposar d'ell.
Com sabeu ens hem implicat en el suport als discapacitats d'Akaki començant pels nens i joves discapacitats que van a escola Akaki Mengist d'Addis. Aquests nens i joves d'ambdós sexes estan distribuïts en dues aules, i són discapacitats psíquics i sensorials (cecs i sords).

Hem portat 12 parells de crosses, algunes infantils, i una cadira de rodes, així com material educatiu i un futbolí. I els hem comprat 20 manuals de llenguatge de signes per als sords en amàric.
Volem implicar-nos més amb els discapacitats d'Akaki, per això ens hem ofert a comprar el mètode Braille als nens cecs de la zona que per falta d'ell no poden estudiar a l'escola pública.

I avui anem a parlar d'un somni. Normalment a Mediterrània parlem de realitats, és a dir que quan parlem d'un projecte és perquè tenim fons per engegar-ho.

Però aquest somni és gran. Un centre de formació laboral per a discapacitats a Akaki, amb una sala de Fisioteràpia i diversos tallers professionals per als discapacitats.

Es considera que al voltant d'un 6% d'etíops tenen alguna discapacitat. La seva única sortida és viure de la mendicitat, i la seva vida és d'una intolerable pobresa i marginalitat. Són persones abandonades a la seva sort i pràcticament sense possibilitats de desenvolupament personal ni integració en la societat.

Però aquí tenim a Sami, per recordar-nos que qualsevol nit pot sortir el sol, com la inoblidable cançó de Jaume Sisa.

dilluns, 8 de novembre del 2010

La coqueteria no te edat




Els nostres ancianes i ancians ja somriuen, però quan volem fer-los una foto ELLES tanquen la boca amb una rapidesa increïble. I perquè? perquè, coquetes elles, no volen ensenyar la seva boca sense dentadura i en les fotos ens surten més serioses que un all.
Així que solament aconseguim la foto de la sra. Almaz somrient, que per cert conserva una magnifica dentadura.
Els nostres ancians d'Akaki (bastants d'ells a càrrec de néts orfes) que estem recolzant econòmicament cada més, estan molt bé en la seva majoria.

La sra. Fitale ens va explicar que abans del nostre suport econòmic ella portava 7 mesos sense poder aixecar-se del llit, per falta de forces, és a dir; per falta de menjar. Ara porta una vida normal.

Solament vam haver de manar al metge a dues ancianes, i sort d'això, perquè la sra M. tenia tuberculosi activa i estava sent un focus de contagi en la seva comunitat, i a més viu amb el seu nét de 10 anys, que per sort està sa.
La tuberculosi té tractament gratuït a Etiòpia, però per no poder anar al metge la majoria de la població, aquesta malaltia està infradiagnosticada.

La sra Mulunesh està millor, però segueix amb la forta depressió que se li va desenvolupar a rel de la mort del seu fill. Compta amb l'ajuda i la companyia desinteressada de la seva jove veïna Alem.

A la sra. Keneni se li està caient la casa literalment damunt. L'època de pluges ha danyat moltíssim les humils construccions d'Akaki, fetes de tova, fem i plàstic.
Per això li hem pagat la reforma de la seva casa, una casa molt humil que lloga al kebele per 2 birrs, cases o més aviat habitacles que estan reservats per als membres més pobres de la comunitat, i que ni des de lluny són suficients.
Els materials per reformar la casa ens han costat 370 euros, i la comunitat encapçalada per l'Edir del barri del Ferrocarril posarà la seva mà d'obra gratuíta perquè la sra. Keneni pugui viure a la seva casa sense perill que li caigui el que queda del sostre damunt.

Solidaritat dels humils cap als mes humils, ells i elles segueixen donant-nos exemple.

Fotos: Casa de la sra Keneni
Somrient.

Als meus contesles princeses...







No tenen 20 matalassos,
ni pèsol ni castell;
dormen en sòl de terra
amb parets de paper.

En els meus contes les princeses
neixen amb sang vermella
porten vestits esquinçats
i llueixen pell de setí.

Les princeses dels meus contes
no mengen tots els dies
però porten l'alegria
que t'inunda per onsevulla.

Les princeses dels meus contes
porten vels i corones.
Són de debò les meves princeses;
tu ho saps, jo ho sé.

Els contes de les meves princeses
te'ls explico si em deixes:
Diuen que viuen lluny
en un país que no veus;

està a prop, no ho creguis,
si tu vols pots VEURE.
Si tu vols ser la seva fada
només has de creure.

Et prometo mil i un contes
de princeses de setí,
per somiar cada nit
que la seva vida POT SER.

Per: Ana Calso