dimarts, 27 de juliol del 2010

4rt mon. Mallorca. Resum

Resum: Programa de 4rt Món Mallorca Novembre 2009 fins a finals de Juliol 2010

En aquest període de temps un grup d'uns 30 voluntaris de Mediterrània ha col·laborat amb gran energia i entusiasme i gràcies a aquesta labor s'han proporcionat de manera constant aliments, roba, medicaments, joguines i material per a higiene personal a nord-africans, sud-americans, europeus de l'Est, i espanyols entre uns altres. Durant gairebé tot l'hivern es va repartir menjar per 1500 apats diaris. Donada la coneguda generositat dels subsaharians amb els seus, aquest menjar probablement va ser compartit per moltes més persones de les qui hem identificat.

Hem mantingut la nostra col·laboració amb centres com Zaqueo i Can Gaza.

Cap destacar que es va realitzar un gran esforç en la col·laboració amb Can Gaza, tant a promoure la seva autosuficiència com a millorar la seva capacitat per atendre als seus residents. Portem molts anys ajudant a ambdós centres i seguirem fent-ho sempre que puguem.
En referència al menjar distribuït, cap destacar que es van lliurar més de 26.379 kg d'aliments entre els quals s'incloïen 6,5 tones d'arròs i més de 6.180 litres de llet. La distribució dels aliments va ser la següent: 957 kg a Zaqueo, 7.000 kg a Palma Nova, 18.000 a Palma i uns 400 kg en Can Gaza.
El menjar lliurat incloïa: Oli, arròs, alls, mongetes, cubs de carn, cacao, cebes, pasta, fruita en conserva, farina, llet, sal, pebre, tomàquet en pot i pa de motlle. Al mateix temps es lliurava sabó, lleixiu, bolquers i detergent.

També vam posar en marxa 2 escoles on es van fer classes de lectoescriptura, castellà, anglès i informàtica. Això és molt important ja que millora la possibilitat de trobar un treball i un sentit als dies buits d'aquests aturats. Molts podran tornar als seus països d'origen i treballar de guies turístics o intèrprets. Els que coneixeu el Tercer Món sabreu lo bé que va trobar i emprar com a guia o traductor a una persona que parla la teva llengua.


La crisi desafortunadament no ha desaparegut i aquest hivern ens tornarem a trobar amb gent menjant de les escombraries, gent lluitant para no haver d'entrar al món del crim o de la prostitució per poder subsistir i gent que per motius varis no pot accedir als sistemes d'ajuda convencionals.

Gràcies a tot l'equip.
Michael Stoma

diumenge, 25 de juliol del 2010

Diari de viatge a Abugida

AQUÍ us deixo el diari de viatge d'una de les nostres voluntàries sobre els seus primers dies a Abugida.
Que bé escriu aquesta noia, així que a prepareu els Kleenex.
Solament afegir com a resposta a alguna de les preguntes que ella es feia en aquests primers dies, que els nens viuen en barraques fetes amb fang i fems, o de llauna i plàstics. Que solament en algunes hi ha llum que enganxen des del carrer, i que en cap hi ha aigua. La cuina és comunitària igual que la latrina, si és que aquesta darrera existeix.
Per això els banys d'Abugida són els primers que estan prenent en la seva vida, !I que bé els senten!
Que ho gaudiu

Ancians d'Akaki


L'1 de juliol comencem a fer efectiu el suport a 14 ancians i ancianes en situació de risc social, per les seves baixes pensions o manca d'aquestes.

Aquests ancians, en el cas de dos homes, viuen amb les seves esposes, i en el cas de les dones, moltes d'elles estan a càrrec de néts orfes menors d'edat.

Els/les que no cobren pensió sobreviuen de la caritat dels veïns (també amb recursos molt limitats) i en el cas d'un dels dos homes que no té cap pensió (ni ell ni la seva dona) intentant treballar esporàdicament de guàrdia de seguretat (la qual cosa és una mica difícil als seus 75 anys)

Ancians necessitats a la zona hi ha moltíssims, però aquests han estat seleccionats (ja que per desgràcia, sempre cal seleccionar) per no tenir fills que els puguin ajudar. Hi ha tres ancianes amb greus problemes de visió i dues que no es poden moure amb prou feines.

En el cas dels qui tenen una petita pensió - que pot ser de 30 birrs mensuals, 1.69 euros- Mediterrània aporta la quantitat restant fins a 300 birrs en cas que la persona visqui sola, i 400 birrs en cas que la persona visqui en parella o amb nets. Aquestes són les quantitats que permeten sobreviure amb dignitat a Etiòpia.

Foto: lliurament dels diners, falten dues senyores que no van poder desplaçar-se i a les quals se'ls va lliurar els diners al seu domicili.

Darrer video de Mediterrànea

Si vols veure nostre ultimo vídeo prem AQUÍ

La guarderia d'Abugida en marxa, vols anar a l'Agost?




Hola, aquí us deixem les fotos de la guarderia amb els nens dins, hi ha 31, d'entre 1 i 2 anys.
Durant aquest més tenim dues voluntàries a Abugida, i les dues són un crack. Treballadores, intel·ligents, disposades, integrades, flexibles...estan ajudant moltíssim.
Ha coincidit amb l'engegada de la guarderia, la qual cosa ha estat molt bé ja que en ser aquesta una experiència nova per la curta edat dels nens i estar acostumades les cuidadores al treball merament assistencial (en treballar en orfenats, cases bressols, etc.) i no estimulativo-pedagògic, l'ajuda de les nostres dues voluntàries l'estan agraint molt.
Us transcric part dels mails de les nostres voluntàries, amb les quals estem en comunicació freqüent.

Hola, noies. La vida segueix sent limita aquí. Treballem bàrbarament, crec que demanarem setembre sense treball i sense sou! En aquest mailito vaig a centrar-me en la classe dels bombons i després us explico altres coses d'organització, diners, informàtica...
Avui vam estar en la classe d'aquests nens tota la jornada (excepte miniescapada per menjar injera). Ens cuiden molt bé i estem contentíssimes aquí. Les mestres són una dolçor, el personal de despatx (com jo ho crido) està sempre atent al que pugui fer-nos mancada) i els nens estan per menjar-los-hi.
Han volgut donar un dia més (avui dilluns) de període d'adaptació per no començar de cop després del cap de setmana. No ho veig gens malament. Així que el primer grup va venir de 8 a 10 i el segon de 10 a 12. A partir de matí entren tots a horari complet.

Demà els posaran els chandals-uniformes. Serà genial perquè els hi veu vestits poc adequadament l'activitat, el temps, amb la ropita trencada...

Els nens ploren el normal, donades les circumstàncies. Només hi ha una que no va arribar a calmar-se. Però no em preocupa molt perquè no la hi veu malalta (la infermera la va mirar per si de cas), va menjar (solament truita, però val) i va deixar de plorar quan va veure la seva mamà. Es va anar somrient!

Demà anem a fer passar a les mamàs a la guarderia. La veiem preciosa i diu Zeri que només algunes la coneixen. Tanco amb clau vengen a buscar-los les farem passar, els ensenyarem les instal·lacions, els explicarem el que es fa allí, els parlarem dels menjars? Es tracta d'apropar-les al centre, les veig tímides i seria bufó que sabessin on deixen els seus bebès (els encantarà).

El menjar dels nens és nutritiva i sembla agradar-li a gairebé tots.

La infermera em sembla una meravella. És encantadora amb els ninos, intel·ligent, atenta, ens fa de traductora (engonals amharico), ens ajuda molt... Adora als nens... I quan li vaig parlar de x com vih em va somriure còmplice i la va agarrar i li va pegar un petó de peli. I jo, que camino blandita amb la meva cadella em vaig desfer de veure-la. Em va dir que ella s'encarregarà de supervisar que els bibes de la nena vagin bé fets (de quantitat d'aigua i de llet, que estiguin bullits...). Bon fitxatge, si senor! Les activitats no s'estan duent a terme pel de el període d'adaptació. Tractarem d'iniciar-les matí i ja us anem explicant què tal va tot.


Si creus que Abugida pot ser el teu lloc de voluntariat a l'agost, escriu-nos i mana'ns el teu CV. Desafortunadament la voluntària d'Agost no va a poder anar, així que busquem a algú que sigui independent, voluntariosa, treballadora, creativa i amoldable. Ho posem en femení perquè la convivència és amb dones, i les dones d'allí prefereixen conviure amb dones quan es tracta d'una convivència estreta.

Cas apart serà si trobem un manetes voluntari, que fa moltíssima falta... estem en això.

Com a requisit necessari demanem als voluntaris que es facin socis.

Moltes gràcies


Equip de Mediterrània-Etiòpia

Fotos dels petits artistes d'Abugida






Aquí us deixem unes fotos de la cerimònia de la inauguració de la nova Abugida.

La foto del nen amb barret correspon a una petita obra de teatre que van fer.

Les seves obres de teatre sempre estan basades en històries que eduquen. Estan relacionades amb assumptes varis de la vida quotidiana, i en aquest cas escenificava la història d'un pare que no vol que el seu fill vagi a escola sinó que es vagi a treballar, la mare el defensa (al fill) , el pare es posa "bord", però la mare busca el consell d'un home savi i finalment el pare recapacita i deixa que el seu fill vagi a escola i a més !!acaba besant a la seva dona i al seu fill!!

No cal dir que el pare va fer una gran actuació -com tots els altres- incloses les rialles que se li escapaven de vegades sense poder evitar-ho.

I el ball del reageton: súper. Calia veure la cara dels lideris religiosos...

El programari lliure arriba a Fitawrari





Recordem que l'ús del programari lliure permet a les persones amb menys recursos accedir al món dels ordinadors, la qual cosa marca en gran mesura les seves possibilitats de progrés i desenvolupament, i fins a les seves oportunitats de treball
També ofereix l'oportunitat de reciclar els ordinadors que s'envien als països en desenvolupament (màquines descartades per massa velles en qualsevol altre lloc)

Els avantatges d'aquest sistema de terminals de servidor són evidents. Per començar , instal·lar un terminal de xarxa d'aquest tipus és més barat, ja que s'utilitza maquinari mes antiga i una vegada instal·lat no hi ha necessitat de cares actualitzacions.

En l'últim viatge hem portat 5 ordinadors portàtils amb Edubuntu (Linux) instal·lat en tots ells. Ara acaben d'arribar dos més que han portat les voluntàries que van a passar el mes de juliol en Abugida, així que ja seran 7 els ordinadors amb Linux llests per usar en la Fitawrari, que recordem que és una escola de primària i secundària.

Un grup d'unes 30 persones entre els profes d'Abugida i de la Fitawrari es van apuntar a un curset intensiu sobre Edubuntu que va donar Michael, el president de Mediterrània i linuxer per excel·lència amb gran entusiasme i moltes ganes d'aprendre.

Edubuntu és una derivació oficial de la distribució Linux Ubuntu, destinada per al seu ús en ambients escolars. A través d'Internet hem baixat les últimes actualitzacions perquè disposessin a l'escola Fitawrari de les versions més recents dels programes, tot configurat i llest per usar. Hem assegut un precedent en l'ús de programari lliure a la zona.

Ubuntu és una mil·lenària paraula africana que significa "humanitat per a uns altres". Ubuntu també significa "sóc el que sóc gràcies al que som tots".

Així que el nom està com que molt bé posat....

Edubuntu ha estat desenvolupat en col·laboració amb docents i tecnólogos de múltiples països. Té com a objectiu a la població entre els 6 i els 18 anys.

En successius viatges seguirem portant ordinadors portàtils a l'escola Fitawrari amb Edubuntu Linux instal·lat, per descomptat.

Fotos: mestres i mestres entusiasmats aprenent Linux

Per fi comença la guarderia d'Abugida



Dilluns que ve comença la guarderia dels nens d'1 a 2 anys, sobrenomenats afectuosament per nosaltres i pels treballadors d'Abugida els "bomboncitos".
Seran 31 nens els que comencin, 31 nens amb 31 històries darrere. Bastants d'elles molt difícils i un exemple de supervivència, tant d'ells/as com de les seves mares.

"Encara que als nens se'ls estimi, no sembla ocórrer el mateix amb les seves necessitats i els seus drets".
És aquesta una frase que vol dir molt i que apareix en el següent document: www.omct.org/pdf/cc/ethiopie_esp.pdf , que parla sobre la situació dels nens a Etiòpia.

No és fàcil ser nen a Etiòpia, com en punts altres països del Tercer Món i del nostre Quart Món.

I com diu el document abans esmentat, la pobresa i la ignorància en la qual es troba sumida la societat etíop es veu encara mes reflectida en els nens.

Nosaltres solament sabem alguna cosa certa: que elevant la qualitat de vida dels nens s'aconsegueixen muchisimas coses, a més de l'evident: que creixin sans i feliços.
S'aconsegueix a més que ningun nen es quedi sense escolaritzar quan surt d'Abugida, perquè els pares no volen que els seus fills deixin d'anar a escola.
I pares i mares que potser sense Abugida no haguessin portat als seus fills a l'escola de primària, ara no dubten a fer-ho; després de comprovar el que sap el seu nen en sortir del preescolar, el llest que és el seu nen.

En resum, com nosaltres amb els nostres, ells també tenen esperança en el futur dels seus fills i estan orgullosos d'ells.

Elevant la qualitat de vida s'aconsegueix també lluitar contra la discriminació, perquè cap pare o mare vol perdre's que un nen seu pugui estar en Abugida. I amb la convivència diària veuen que els seus prejudicis eren causats gens més que per la ignorància.

La guarderia de nens d'1 a 2 anys ha causat una revolució al barri. No hi ha guarderies semblants on les mares puguin deixar als seus nens perquè s'alimentin correctament i elles puguin anar a treballar. Treballs que en la seva majoria són cuinar injera per les cases, rentar roba, treballar en la construcció. Treballs imprescindibles per a l'economia familiar, máxime quan es tracta d'una mare sola, la qual cosa allí és molt freqüent.
Ara aquestes mares podran treballar sabent que els seus fills estan ben cuidats.

Tres de les mares de la guarderia començaran a treballar a l'escola Fitawrari quan arrenqui el menjador escolar que anem a construir i mantenir per 100 orfes que acudeixen a l'escola i que viuen sols.

Hem hagut de portar moltíssimes coses des d'aquí. Nosaltres som partidaris de fomentar l'economia local, i sempre que podem ho fem; però com en aquest cas el fuster va optar per l'operació denominada "pegar-li el pal al farenji", optem per comprar en una coneguda tenda sueca moltíssimes de les coses, barates i fàcilment transportables.

També hem portat gronxadors, tobogans, balancines, cambiadores, matalassets impermeables, joguines (és molt dificil trobar joguines en Addis), articles de puericultura... tota una odissea transportadora però que ha valgut la pena.
Tenim el sòl de suro pendent per posar, la crisi de Grècia ha fet que la cua de contacte no estigui disponible ara mateix a Etiòpia.

Aquí us deixem unes fotos del dia en el qual ho passem pipa muntant i decorant la guardi.

Història d'una foto


Una foto no sempre val més que mil paraules. De vegades, després d'elles es troben amagades històries que val la pena relatar.

Aquesta foto és una d'aquestes imatges. I no només perquè és, senzillament, meravellosa. En ella es veu una nena que està com haurien d'estar tots els nens: contenta, alegre, sana? Feliç. Com ha de ser!

Ella és M., una de les nenes pertanyents al programa d'apadrinamientos de Mediterrània, i una de les noves alumnes de la guarderia. La seva mare està sola, i fins fa poc, amb prou feines podia treure a la seva filla avanci. Aquesta mare ja havia hagut de renunciar a dos fills en el passat.

Quan la gent de Mediterrània va ser a visitar-la a la seva casa, es va trobar amb aquesta foto.

Al fet que és inevitable enamorar-se d'ella? Nosaltres no vam ser immunes. La prenem a la mà i l'admirem en veu alta.

Vam caure atrapats per la imatge de M. Pel seu somriure, per la seva energia, per la seva passió de viure. I l'hi vam dir a la seva mare, que la tenia situada en un lloc especial de la seva casa. Ella la va prendre a les seves mans, ens la va lliurar i només va dir una frase:

Queda-te-la. Jo ja tinc a la meva filla.

I una foto és una mica més que una foto a Etiòpia. No és alguna cosa que es fa gairebé sense mirar, que es descarrega sense pensar en l'ordinador i que s'envia a desenes d'amics per mail o per àlbums web. Fer-se una foto a Etiòpia és una cosa molt especial. Una ocasió per la qual la família es vesteix (sovint, amb roba prestada per a l'esdeveniment); un moment especial pel qual acudeixen al fotògraf. Després, atresoren aquesta imatge com el tresor que és, perquè rares vegades tenen més que una o dues imatges de cada membre de la família.

Però la mare de M., que estima aquesta foto, estima moltíssim més a la seva filla. I ara pot estar amb ella i veure com creix, riu i aprèn.

Gràcies als padrins de Mediterrània, gràcies als seus socis, gràcies a TOTS VOSALTRES, la mamà de M. té a la seva filla a casa.

Per això hem volgut compartir aquesta foto. Perquè és de tots, perquè mare i filla estan juntes, perquè gràcies a vosaltres ambdues tenen una vida digna i M. està contenta, alegre, sana. Feliç. Com ha de ser!

Durant aquest últim viatge, quan acudirem a inaugurar les noves obres, vam poder lliurar la foto emmarcada de M. a la seva mare, que, orgullosa, no deixava d'ensenyar-la a tots. És, com a tantes altres, una mare feliç en Abugida.

A Abugida tenim a 37 nens apadrinats, i el numero anirà creixent . Si vols apadrinar, escriu a apadrinamediterranea@gmail.com