dilluns, 21 de juny del 2010

Mikias i la mar


Mikias va estar dues hores a l'aigua i es va banyar vestit, de fet ni tan sols es vesteig encara amb màniga curta. Però va gaudir un munt, i no volia sortir de l'aigua. I és que per a aigua, la del nostre Mediterrani...
El pare de Mikias no vol anar a la platja, ell passa molta vergonya amb les senyores en topless. Així que Alejandra, que està ajudant moltíssim amb Mikias, el porta a la platja amb els seus fills.
Aquesta va ser la primera vegada de Mikias en el mar. Fins ara no podia anar, però ara l'aigua de mar li anirà molt bé per acabar de guarir la seva infecció crònica abans de les dues operacions que encara precisa.
L'objectiu del tractament de l'osteomielitis és eliminar la infecció, prevenir el seu empitjorament i restaurar en la mesura del possible l'os destruït.
Se subministren antibiòtics per destruir els bacteris que estan causant la infecció.
Els antibiòtics es prenen per molt temps.
També es necessita cirurgia per extirpar el teixit ossi mort. L'espai obert que deixa aquest teixit ossi remogut pot omplir-se amb empelt ossi del seu propi peroné o amb material de farciment que estimuli el creixement de teixit ossi nou.
S'ha optat per aquesta ultima solució, que és menys traumàtica per a ell però que requereix una convalescència llarga.


Osteomielitis crònica, quin nom tan simple per a una malaltia amb tractament tan llarg i complicat.


No creiem que Mikias pugui tornar fins a com a mínim setembre, per la qual cosa haurem de prorrogar el seu visat. Probablement el seu nou hermanito naixerà abans que ell i el seu pare tornin a Addis.
La família de la casa on s'allotgen es van de vacances, així que hem de trobar-li un nou allotjament.
Si hi ha algú que viu en Calvia o Palma i pot acollir-los, per favor que es posin en contacte amb nosaltres: mediterranea.ong@gmail.com.
El pare de Mikias és un senyor superrespetuoso que sap cuinar molt bé i és molt net. Són completament independents.


Mikias es va unir a les dues ultimes setmanes de curs de la Balears International school, on va fer molts amics i li van regalar una samarreta de la vermella. Aquesta escola li ha ofert que també vagi durant la seva escola d'estiu. A més de passar-ho bé amb altres nois de la seva edat , això li brinda l'oportunitat de millorar moltíssim el seu anglès.

Moltes gràcies a la Balears International school per la seva generositat i hospitalitat amb Mikias.

Mares felices











Fa dos anys, vaig tenir la sort d'acudir a treballar una setmana a Abugida amb "Doctor Victoria" (com li diuen allí), la responsable dels projectes etíops. Mentre ella feia la revisió mèdica, jo anava escrivint la història de les famílies. I de vegades era molt, molt difícil escoltar aquestes històries sense commoure's, doncs eren dures, difícils, esquinçadores.

Però han passat dos anys, dos anys en els quals hem pogut ajudar a tots els seus fills i fins i tot a les famílies més necessitades gràcies als apadrinaments. I moltes coses han canviat, per a bé!

Dins d'uns quants post, anem a ensenyar imatges de nens feliços. Somrients, relaxats, divertits... En resum, nens feliços! Però ara volem compartir algunes de les imatges que ens han robat el cor i que ens noquejaren d'alegria.

Són les imatges de les seves mares. Dones que van anar l'ànima, el cor i l'essència de la festa d'Abugida. No ho van anar ni les autoritats locals, ni religioses, ni tan sols la gent de Mediterrània: ho van anar aquestes mares que ara somriuen, donen palmells, i ballen desenfrenades! Són dones que ara veuen felices els seus fills i que s'han contagiat d'aquesta alegria. Perquè per a qualsevol mare, gens és més important que saber que els seus fills poden ser cuidats, que mengen, que estan sent educats, que creixen.

Entre aquestes mares hi ha algunes de les famílies apadrinades en el nostre petit tros de paradís etíop. Jo vaig conèixer a algunes fa dos anys i ara les he tornat a veure, i vaja canvi! Caminen més rectes. Tenen el cap més alt. Es vesteixen de colors. Es mouen al ritme de la música. Gaudeixen de la festa.

I somriuen. I riuen.

Per això, i per moltes coses més, val la pena l'esforç de tots. Socis, padrins, col·laboradors de l'ONG Mediterrània: tots aquests somriures són per vosaltres!

divendres, 18 de juny del 2010

Final de festa



I han estat uns dies tan intensos que necessitem posar les emocions en ordre.

La festa de la inauguració de les noves obres d'Abugida fué una festa de gent feliç.

Agraïm l'assistència de les autoritats d'Akaki i d'Addis, dels lideris religiosos i del responsable del programa de VIH d'Addis, un metge que ens va explicar que Abugida és una escola bandera ja que a dia d'avui encara s'estan discriminant als nens VIH a les escoles i les ongs i ordenis religioses tendeixen a concentrar-los en centres i no a integrar-los amb els altres .
En Abugida els nens VIH tenen preferència per entrar, i dóna glòria veure'ls, tots tenen un aspecte estupend.
Avui li explicava a una amiga que una de les majors alegries és veure les mares VIH. Mares que abans s'amagaven i que ara van passar a ser les convidades d'honor, ballant feliços al ritme dels "Canyella" etíops, com els va definir Ángel d'AECID (agència espanyola de cooperació internacional) al que agraïm també la seva presència.
Anirem explicant en post successius.

Aquí us deixem dues fotos de dues mestres que trenquen tòpics.

Com el ball perreo que es van marcar les nenes al ritme d'una cancion llatina, ball en el qual vam haver de participar, com no...

I moltes gràcies al nostre àngel de Turkish a Madrid, és meravellós trobar a gent bona en el camí.

Ha arribat el dia



































El dia 12 de juny tindrà lloc la inauguració de la nova Abugida: menjador exterior nou, dues aules noves, ampliació de la cuina, nova caseta pel guarda, nous lavabos i bugaderia, i la nova guarderia per a nens d'un any amb 2 aules i un petit pati exterior. Tot això s'uneix al ja existent.
Els pares de l'escola l'han pintat en el seu temps lliure i ha estat la seva elecció el fer-ho amb els colors de Mediterrània, que són els mateixos que els de el nostre mar Mediterrani.
A la inauguració van a assistir totes les autoritats locals d'Akaki- Kaliti: dirigents de l'Edir, dirigents del Kebele, de l'ajuntament, els líders religiosos cristià i musulmà de la comunitat, i representants de les escoles de la zona.

A més és clar, dels nens i de les seves famílies.

Per part espanyola esperem comptar amb la presència del cònsol espanyol i de l'AECID (agència espanyola de cooperació internacional)

L'escola Abugida abans de la seva ampliació va ser triada com la millor de totes les escoles de les subcities d'Addis, i una de les escoles modelo del país. Ara ha millorat moltíssim, per la qual cosa és encara més un clar referent a nivell de tot el país del que és una escola al servei dels nens més pobres, febles i necessitats de la població.

Nens molts dels quals estarien mendigant pels carrers si no estiguessin a l'escola.
Nens que reben una alimentació que desenvolupa el seu cos i el seu cervell.

Nens que en cas dels malalts de VIH creixen forts i amb bon estat de salut, gràcies en molta part a aquesta alimentació tan important per tots i si cap encara més important per a ells.
Sabem que hem previngut molts casos de renúncia per pobresa.
Hem vist mares que vivien sense esperança posar-se fortes gràcies a les ajudes dels apadrinamients, i fer front a la vida sense haver de renunciar als seus fills.
Hem ajudat fins ara al fet que 120 dones i alguns homes puguin llegir i escriure, la qual cosa els permet accedir a un millor treball i aconseguir una millor autoestima.
La relació cost /benefici d'aquest programa d'alfabetització és tan positiva, que ens preguntem per què no hi ha més programes d'aquests a les escoles.
També ens preguntem per què no hi ha més menjadors a les escoles, sent Etiòpia juntament amb Haiti el país amb mes ONGs al seu territori...

I posats a preguntar-nos, ens preguntem per què les companyies aèries que viatgen a Addis són tan gasives.

Com ONG és difícil entendre que volin a destinacions tan necessitades i et cobrin l'excés de pes encara que t'identifiquis com ONG.

La nostra llista de companyies insolidàries l'encapçala KLM, després de l'últim pal que ens van pegar a Amsterdam. Això sí, els pals de golf no els cobren (per cert, anirà algú amb pals de golf a Etiòpia?)
Com a companyia nacional destaquem a Iberia, encara recordem com reia la subjecta que ens facturava calculant el pal que ens anava a ficar (i sabent per descomptat que érem ONG). També recordem quan ens van deixar tiratges a Palma per cancel·lar el vol i sabent que anàvem a Addis no van voler ficar-nos en un altre que sortia, malgrat estar disposada Spanair a admetre'ns.

I com per sort totes no són iguals, com sempre Air Europa encapçala la llista de companyies solidàries (recordem que vivim en una illa i hem d'anar a la península si o si).
També Air Berlin es va comportar molt bé amb nosaltres en l'ultimo viatge.

Que no portem ximpleries, senyors: totes les coses que portem aquí no ens falten, però allí són un veritable tresor.
!!Fins a la volta!!

Vols anar a Abugida?


Si ets educadora infantil, t'agrada viatjar, t'agrada conviure amb altres cultures, ets independent, creativa i adaptable, i vols passar com a voluntària el teu mes de vacances amb els nens d'1 i 2 anys de l'escola Abugida en Akaki (subcity d'Addis Ababa, Etiòpia)

Contacta amb nosaltres i mandanos el teu curriculum vitae: mediterranea.ong@gmail.com

Aprofitem per presentar a la nova imatge de Mediterrània, hi ha algun petit error sintàctic que es corregirà en anar a impremta.

Sobre èssers humans que no importen gairebé ningú (com tants d'altres)


Extret de la web de l'ong Cultura i Paz : www.culturaypaz.org
Als nostres líders polítics, per Luisa Morgantini. Vicepresidenta del Parlament Europeu.
Dimecres, 19 Maig 2010

Foto: camp de refugiats de Narh el Bared, Líban
Ni una paraula, ni un només record, ni un senyal de dolor pels centenars de morts: dones, nens, ancians i militants d'Hamás, també ells són éssers humans. Llars, edificis sencers, ministeris, escoles, farmàcies, comissaries de policia, hospitals fets trossos. A on ha anat a parar la vostra compassió? Com podeu seguir callats o disculpar si més no la permanent política d'agressió israeliana?
Els habitants de Gaza i dels Territoris Ocupats (West Bank) tots palestins? estan pagant el preu del terrible fracàs de la comunitat internacional, incapaç d'obligar a
Des de 1967, Israel ocupa militarment els territoris palestins. Una ocupació brutal: el robatori descarat de la terra, la demolició de cases, els checkpoints on els palestins són contínuament humiliats i hostigats; les colònies que no deixen de construir-se de forma il·legal i que s'apropien no només de la terra, sinó de tots els recursos aqüífers, destruint les collites; i milers de presoners polítics que ni tan sols tenen el dret a rebre visites de la seva família.
Vosaltres, líders polítics: per ventura no heu vist alguna vegada la desesperació en els ulls d'un camperol palestí que, desesperat, s'abraça al tronc de la seva olivera mentre els buldòzers intenten desarrelar-ho, mentre els soldats li copegen amb els seus rifles per obligar-li a deixar-ho anar? O a una dona donant a llum darrere d'una roca mentre el seu marit talla el cordó umbilical amb una pedra perquè els soldats israelians, simplement, no li deixen creuar el checkpoint per anar a l'hospital? Heu vist a Um Kamel, desallotjada de la seva casa, construïda amb el sacrifici de tota una vida, perquè els fanàtics jueus -no les víctimes de l'Holocaust, sinó els de Brooklyn- pensen que aquesta terra els pertany per mandat diví i que, per tant, tenen dret a ocupar-la per construir una altra colònia jueva en el cor de la ciutat vella de Jerusalem?
No heu vist, potser, els nens dels pobles dels voltants de Tuwani, al sud d'Hebron, que per anar a escola es veuen obligats a caminar durant més d'una hora i mitja perquè els jueus han construït una colònia en el mitjà de la carretera que uneix les dues ciutats i si els veuen passar per allí són atacats amb pedres i altres objectes? O als pastors de Tuwani, que veuen les aigües dels seus pous enverinades pels fanàtics i no poden donar de beure al seu bestiar? O la ciutat d'Hebron, reduïda al no-res perquè 400 colons jueus han ocupat la ciutat vella que, al seu torn, s'ha vist envoltada per milers de soldats que han expulsat de les seves cases als seus propietaris palestins obligant-los a tancar més de 840 comerços?
No heu vist, per ventura, el mur que travessa carrers i barris; que roba terres de cultiu; que separa a les famílies palestines; que s'apropia de la terra fèrtil i dels aqüífers en benefici d'Israel? No heu vist els pacients de càncer esperant en el pas d'Eretz el permís per poder rebre tractament als hospitals i sent detinguts i obligats a tornar per raons de seguretat?
En els últims 19 mesos, 283 persones han mort per falta de la cura mèdica que haurien d'haver rebut en algun lloc de l'estranger perquè no els van permetre creuar malgrat rebre garantia per part dels metges israelians, pertanyents a un grup de defensors dels Drets Humans.
Heu sentit el fred de les nits de Gaza, un fred que travessa els ossos perquè no hi ha ni llum, ni combustible? O per ventura sabeu dels bebès prematurs nascuts a l'hospital de Shifa, els petits cossos del qual lluiten per sobreviure, però que moren irremeiablement quan la seva incubadora es queda sense llum durant mitja hora?
No heu vist la por, el terror en els ulls dels nens, els seus cossos destrossats? Certament, la por dels nens de Sderot no és diferent i els coets d'Hamás també poden matar, però, almenys, ells tenen un lloc on acollir-se i, afortunadament, mai han tingut a veure els seus edificis bombardejats, dotzenes de cossos desmembrats o avions que llancen bombes de fragmentació sobre els seus caps. Una sola mort és ja molt, però el nombre de morts també suma en el compte de l'horror.Des de 2002, 20 persones han mort a causa dels coets, mentre que a Gaza milers i milers de cases han estat destruïdes i més de 3.000 gazawis han resultat morts, incloent centenars de nens que no tenien res a veure amb el llançament de coets.
Quan, en les manifestacions que estan tenint lloc en tota Europa, es cremen banderes israelianes, vosaltres, els líders polítics, mostreu de seguida el vostre enèrgic rebuig, crideu la vostra condemna als quatre vents. Esteu en el vostre dret. Jo no cremo banderes d'Israel, ni les de cap altre país, i crec que també Israel té dret a existir, però m'hagués agradat sentir també els vostres crits de rebot i de pena davant totes aquestes morts i tota aquesta destrucció deguda a l'arrogància i a la crueltat d'un Estat que ni tan sols respecta la llei internacional. M'hagués agradat sentir-vos manar a Israel que cessi de disparar, que posi fi al bloqueig de Gaza, que detingui la construcció de colònies als territoris ocupats, que acabi amb l'ocupació militar, que respecti i posi en practica les resolucions de les Nacions Unides. Perquè aquesta i només aquesta seria una forma efectiva d'acabar amb la seva inseguretat.
I, de pas, escoltin també als milers de ciutadans israelians que es manifesten en Tel Aviv. Escoltin el que criden: "No volem ser enemics, detinguin l'ocupació, detinguin la massacre".
Déu, en quin món tan horrible estem vivint!
Luisa Morgantini és Vicepresidenta del Parlament Europeu

Es que no hi ha límit per Israel?


Ens hem despertat amb aquesta notícia horripilant, i damunt sortirà "algú" dient que què feien els activistes en aquest vaixell...

Mediterranea ong és apolítica, però això no és ja política, això no se sap ni el que és; el que sí sabem és que no volem callar.

Almenys 14 morts en assalt a "Flotilla de la Llibertat", segons una televisió israeliana

Jerusalem, 31 may (EFE).- Almenys 14 persones han mort i desenes han resultat ferides avui en l'assalt israelià a la "Flotilla de la Llibertat", un grup de sis vaixells que transportava a més de 750 persones amb ajuda humanitària per a Gaza, va informar la televisió israeliana Canal 10.

L'Exèrcit israelià reconeix en un comunicat la mort de deu activistes durant la presa de control de les naus, que va tenir lloc aquesta matinada a unes vint milles de la franja palestina.

Altres mitjans locals eleven la xifra de morts a entre 16 i 20, però la xifra exacta es desconeix.

L'operació la va dur a terme una de les unitats d'elit de l'Exèrcit.

Testimoniatges des dels vaixells parlen que els soldats israelians van descendir sobre les cobertes des d'helicòpters obrint foc.

Les imatges de televisió mostren l'evacuació d'algun cadàver, una llitera ensangonada i restes de sang en el sòl de l'embarcació, així com els soldats israelians que la van abordar.

La "Flotilla de la Llibertat" anava rumb a la Franja de Gaza amb unes 10 mil tones d'ajuda humanitària, que intentaven fer arribar a la població palestina

L'activista nord-americana, Greta Berlin, va informar que vint defensors dels drets humans, entre ells tres parlamentaris alemanys, van aconseguir aquest dissabte la sortida de la illa de Xipre i reunir-se amb els altres 700 activistes que els esperaven en aigües internacionals.

La marina israeliana havia amenaçat amb bloquejar, fins i tot amb l'ús de la força, a la flotilla internacional d'ajuda amb destinació a Gaza, en cas que aquesta insisteixi a apropar-se a les costes del territori palestí, va indicar aquest dissabte un vocero del Govern israelià.

"Intentarem impedir-los que s'apropin a les costes de la Franja de Gaza de manera pacífica, però si s'obstinen a passar, els bloquejarem", va afirmar el portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors israeliana, Ygal Palmor.

L'Estat hebreu preveu, si els vaixells es neguen a retrocedir, interceptar-los i dirigir-los cap al port israelià d'Ashdod, al sud de Tel Aviv (capital d'Israel), abans de col·locar després de les reixes als militants.

Sobre aquest tema, el cooperant de l'associació Cultura, Paz i Solidaritat que es troba en una de les embarcacions, Manuel Tàpia, va expressar tenir esperances que la diplomàcia dels països que estan representats en cadascun dels vaixells pugui impedir un possible assalt per part de les forces israelianes.

"Jo tinc l'esperança que la diplomàcia aconsegueixi parar la barbaritat que podria ser l'assalt a aquests vaixells", va manifestar en una entrevista publicada en el lloc web solidariosengaza.wordpress.com.

Tàpia va assenyalar que la societat europea era molt sensible davant la mort d'un dels seus ciutadans doncs "tal com ho hem vist en els mitjans de comunicació en els últims anys, la mort d'un occidental té un valor equivalent al de 200 musulmans, és a dir, quan mor un occidental en Mali, en Palestina o a l'Iraq, l'impacte que això genera en la nostra societat és un impacte d'alarma"

Va afirmar sentir-se segur que pel fet que "estiguem presents en aquest vaixell 200 internacionals, 138 persones europees, ha posat tota la maquinària diplomàtica dels nostres Governs, que encara que no ho vulguin reconèixer obertament, jo sí confio que estiguin treballant perquè aquests vaixells no siguin abordats i puguem arribar a bon port".

L'objectiu de Free Gaza és ajudar al poble palestí que viu sota el ferri bloqueig israelià a través d'aliments, estris, ajudes mèdiques i materials per a la construcció, ja que estructures com a hospitals i escoles han quedat derrocades o en molt mal estat pels atacs realitzats per les forces d'Israel.

Entre agost i desembre de 2008, Free Gaza va aconseguir arribar en cinc ocasions a la Franja i va ser la primera organització que va poder ingressar els primers vaixells internacionals a la ciutat palestina des de 1967, data en què va iniciar el cruent bloqueig, mentre que altres intents van ser impedits per les autoritats israelianes.

L'actual flota és la vuitena temptativa del moviment, i en les set anteriors els vaixells van partir de ports de Xipre.

Des de l'1 de juliol de 2008, Israel ha ordenat un nou tancament dels passos fronterers de la Franja de Gaza creant un ghetto on el poble palestí viu tancat i si accés als insumos bàsics per a la seva subsistència.

Col·legiI d'Andea Mª de Getxo Bizkaia per Abugida




KAIXO ABUGIDA, ENDEMIN ALCHU ANDRA Mª IKASTETXEA!!

L'ASSOCIACIÓ DE PARES DEL COL·LEGI ANDRA Mª IKASTETXEA de Getxo-Bizkaia i MEDITERRANEA ONG van a col·laborar per recollir roba de pluja i abric per a nens de 0 a 8 anys, a més de pintures, llàpisos i gomes.

Els pares i nens d'Andra Mª anem a aprofitar la festa de finalització de curs que se celebrarà el proper 12 de juny per (a més de moltes altres activitats de la festa escolar) portar la roba i material que es recollirà aquest mateix dia en el col·legi. Anem a veure si entre tots aconseguim roba i material suficient pels més de 200 nens de l'escola d'Abugida.

A més aprofitarem per pintar un mural entre tots, enviar alguna foto als nens d'Abugida i dir-los un Kaixo! (Hola! en euskara) a l'escola d'Abugida, que també ens han enviat a tots una salutació en amàric:
ENDEMIN ALCHU
EÑA YE ABUGIDA HISANAT LI ANDRA M IKASTEXEA HISANATINA BETESEBOCH YEKEBERE SELAMTA INAKERBALEN
DEJINA HUNU
(Com estan?
Nosaltres els nens d'Abugida, per als nens d'Andra Mª Ikastexea nens i familiars, els enviem les nostres salutacions!)
**************************************
ANDRA MªKO GURASOEN ELKARTEAK (Getxo-Bizkaian) eta MEDITERRANEA ONG-k elkarrekin lan egingo dute 0 eta 8 urteren tarteko umeentzako euri eta hotzetarako erropak jasotzeko, baita pinturak, arkatzak eta borragomak jasotzeko ere.

Ikastetxeko guraso eta umeek, ekainaren 12an ospatuko donin urte bukaerako festan (bestelako ekintzen artean), erropa eta bestelako materiala jasotzeko aprobetzatuko dugu. Ea denon artean 200 baino gehiago diren Abugidako umeentzako erropa eta material nahikoa jasotzea lortzen dugun.

Horretaz gain, denon artean hormirudi bat egingo dugu ikastetxean, Abugidako eskolari ?Kaixo? esateko. Abugidan badute Andra Mª Ikastetxearen berri eta handik, amárico hizkuntzan, hurrengo agurra bidaltzen digute:

ENDEMIN ALCHU
EÑA YE ABUGIDA HISANAT LI ANDRA M IKASTEXEA HISANATINA BETESEBOCH YEKEBERE SELAMTA INAKERBALEN
(Kaixo Andra Mªko Ikastetxeko guraso eta umeei, Abugidako lagunek agurtzen zaituztete!)