dilluns, 29 de juny del 2009

dimarts, 23 de juny del 2009

Marxem



Ha arribat l'hora d'anar-s'en. Aquesta vegada ens anirem dues i tornarem sis.
Pel que fa a Abugida i l'escola d'Akaki, la construcció del menjador exterior i la nova aula per als alumnes de segon de primària s'iniciarà en breu. Esperem que la pluja no entorpeixi massa les obres.
El pressupost total de les dues construccions és d'uns 18000 euros. Construir a Etiòpia és molt car. Els materials són d'importació i això encareix molt els costos, el ciment està pels núvols. Al mateix temps hi ha construccions amb una qualitat molt dolenta que suposen un perill, amb esfondraments freqüents, i no volem caure en això. Volem que les construccions que nosaltres paguem siguin segures per als nens, encara que suposin un desembors més elevat.
El curs que ve Abugida comptarà amb 50 nens mes, així que ja seran 215 nens d'edats compreses entre dos i vuit anys. Aquest curs inaugurarem la nursery, l'aula dels nens de dos anys.
A Etiòpia la llei diu que a l'haver-hi guarderia de nens de dos anys ha d'haver-hi una infermera en el centre, així que contractarem a una.
També hem contractat a una altra ajudant de cuinera.
El primer curs d'alfabetització d'adultes ha estat tot un èxit. 60 dones -i alguns homes- han seguit les classes durant tot el curs escolar, ara li toca el torn a altres.
Ens adonem que queda un sector de població, aquell de nens i nenes de 10 a 13 anys en una gran proporció també analfabets, així que anem a tractar el tema amb l'Edir per a veure si es poden estendre les classes a un grup d'aquesta edat. A l'ésser per les tardes això els permet treballar pels matins.
A l'escola Birhan de Yeka , com ja contàrem en el seu moment ha canviat el comitè de l'Edir per a bé, l'Edir és l'organisme veïnal amo del terreny de l'escola i col·labora amb nosaltres en el dia a dia , igual que en Abugida.
En aquesta escola construirem fa un any un menjador i una cuina ambdós de low cost. També construirem uns banys amb letrines seques i dutxes.
El motiu de decidir-nos per una construccion low cost (que significa estructura de xapa) va ser perquè l'Edir encara no tenia el paper del Kebele que certifiqués que eren els propietaris del terreny.
Ara ens han dit que en breu esperen tenir-l'ho, així que quan ho tinguin és la nostra intenció enderrocar l'estructura low cost i fer una construcció de blocs com a Abugida.
En aquesta escola el curs que ve hi haurà tres classes de preeescolar i una classe per a nens d'entre 8 i 14 anys que no han pogut anar mai abans a l'escola.
En total seran uns 200 nens.
En la Birhan school també tenim pensat fer classes d'alfabetització per a dones (i els homes que es vulguin apuntar).
I una idea comuna per a ambdues escoles és la nostra intenció que tots els nens de les nostres dues escoles puguin tenir el seu certificat de naixement biològic, el qual els permet accedir al carnet d'identitat.
Volem que els nostres nens estiguin registrats en la seva societat. Un nen registrat és un nen més segur, un nen amb més drets.
Per això subvencionarem els costos de la paperassa a les famílies que no puguin pagar-ho . Perquè encara que el cost no sigui molt elevat, hi ha famílies que no poden pagar ni tan sols això. I en les nostres escoles són la immensa majoria.

La casa de la Dona segueix en marxa i a punt de sortir la primera promoció de mainaderes. És també la nostra intenció instaurar més classes per a aprofitar encara més la casa.

I així són les coses i així les hi hem contat...fins a la tornada i feliç inici d'estiu per a tots/as.

dilluns, 22 de juny del 2009

Adéu a una gran persona.


Gràcies. Has estat un exemple per a tots.
No tots vam tenir la sort de conèixer-te, però la teva labor, lliurament i amor hauria de ser un estimulo per a seguir els teus passos.
Gràcies per deixar-nos veure que un món millor és possible.

diumenge, 21 de juny del 2009

Martha i Mykias ja tenen els seus visats





I els seus acompanyants adultes també.
Quina alegria el poder confirmar que els visats ja estan, aquests assumptes sempre són un sofriment fins a l'últim moment.
Però l'ambaixada espanyola i el seu cònsol el Sr. Thovar s'han comportat magníficament, i en pocs dies estaven els visats resolts.
També després de diversos canvis d'hora d'Ethiopian Airlines que ens han tingut molt preocupats, podrem venir a Mallorca sense dormir a Barcelona, així que positiu, sempre positiu; com deia aquell.
Tinc organitzada la llista de voluntaris amb la seva disponibilitat d'horaris. Hi ha voluntaris de tan sol 20 anys, ens alegra veure a la joventut en marxa.
Martha i Mykias ingressaran en el servei de Pediatria de So Dureta el proper 6 de juliol al matí. Els faran les proves preoperatòries i en el cas de Mykias de confirmació de diagnòstic, i seran operats o tractats dels seus problemes mèdics.
Gràcies a la generositat d'uns socis de Mediterranea - Liz i Paul Galle- la mama de Mykias i la mestra de Martha s'allotjaran en uns apartaments de l'hotel Terramar, propietat dels anteriors. Estan tan prop de So Dureta que podran anar caminant. Quan surtin de l'hospital s'allotjaran en casa de la família Foster, una altra entranyable família que els presta una part del seu habitatge que és independent, així podran estar els quatre junts.
Així que entrem en la recta final...segur que avui l'escola Lemlem (on assisteixen els nens) i el barri sencer són una festa. Dos dels seus veïns vénen a Espanya, país del que el que més es coneix a Etiòpia és el seu futbol.
Quan Mykias i Martha tornin, coneixeran també Mallorca.

Cadires per Addis



Ja ha sortir la 4ª cadira de rodes per al centre de l'ordre de la Germana Teresa de Calcuta en Addis. Al mateix temps estem manant crosses i en futur afegirem tambien andadores.
Gràcies a totes aquestes persones que ens estan ajudant a dur aquestes cadires a aquest centre tan especial i inoblidable en Etiopia.

Cadires per Addis


Ja ha sortir la 4ª cadira de rodes per al centre de l'ordre de la Germana Teresa de Calcuta en Addis. Al mateix temps estem manant crosses i en futur afegirem tambien andadores.
Gràcies a totes aquestes persones que ens estan ajudant a dur aquestes cadires a aquest centre tan especial i inoblidable en Etiopia.

dissabte, 6 de juny del 2009

Les cadires de rodes voladores

Abans que res volia presentar-me. Em dic David, treball de bomber i
infermer i sóc soci de Mediterrània. El passat més d'octubre vaig tenir el
privilegi de poder anar a col·laborar en un projecte de cooperació
sanitària a Etiòpia, a Addis. Vam estar treballant en diversos centres,
entre ells el de la Mare Teresa (Mothers Charity Center). Disposen de dos
centres, un a Sedest Kilo que atén a unes 900 persones i un altre a Ascó
que atén a unes 500 persones. Principalment, acullen d'entre els
pobres als més pobres. Les patologies prevalents són persones amb
Tuberculosis i HIV, menors disminuids i orfes, molts d'ells
seropositius també, a causa de la prostitució. Es parla que en l'Àfrica
subsahariana un 40% de la població és seropositiva, encara que em consta que
en Addis capital les taxes estan sobre un 15%, és a dir, una persona de
cada sis aproximadament. També són molts els afectats per la polio,
els quals tenen una greu disminució de la capacitat per a desplaçar-se. Seria de cabdal
importància per a aquestes persones, poder-los fer arribar tot el material d'ortopèdia
possible, com són cadires de rodes, caminadors i crosses.
Aquest centre està atès per germanes de l'ordre de la Mare Teresa de
Calcuta, treballadors locals i voluntaris. Tenen una gran càrrega de
treball i tota ajuda és poca.
A causa del caràcter altruista d'aquest centre i la gran labor que
desenvolupen i que personalment he pogut constatar, volia agrair
la vostra col·laboració. És molt lloable que a través de Mediterranea puguem
fer possible que aquesta ajuda els arribi.

Moltes gràcies!!

Una salutació

David

Blog en alemany/ Deutscher blog

Saludem al nou blog germà en alemany.

Ja estem en quatre llengües que representen a gran part dels nostres socis.
Si algú vol que siguem encara més políglotes solament ha d'encarregar-se de la traducció a l'idioma triat.
Qui s'anima?
L'objectiu és arribar al major nombre de persones possibles.