dissabte, 28 de març del 2009

Reflexions etíops


Amb un peu ja a l'avió, em vénen a la ment diverses reflexions entorn de les ONG's i el mon que les envolta -aquí i al Tercer Món- reflexions que em vénen donades pel que he vist i he viscut al llarg d'aquests ja 17 anys que duc en aquest món de la solidaritat o ajuda humanitària.

Més bé les meves reflexions se situen concretament a Etiòpia, país al que estic viatjant des de fa gairebé tres anys regularment -cada dos o tres mesos- com encarregada dels projectes de Mediterrània a Etiòpia.
Aquestes reflexions encara que poden ser extrapolables a altres llocs del planeta on es donin condicions semblants, no són iguals; ja que cada país té la seva idiosincràsia i Etiòpia té la particularitat que és el país del món amb major numero d'ONG's en el seu territori.

El fet que siguem tantísimas ONG's per desgràcia no es tradueix en moltíssimes ocasions en una ajuda directa al necessitat.

Moltes ONG's creen un mon al voltant seu -de vegades volent i unes altres no- de personatges interessats la motivació dels quals és el lucre personal, i no el destinatari de l'ajuda. O parlant mes clar, són personatges que viuen i s'en aprofiten dels seus propis necessitats.

Hi ha ONG's que estan pagant sous que aquí serien milionaris als seus representants.
Allí ja es dóna per supòsit que si es treballa per a una ONG estrangera (màxima aspiració de moltíssims) se'ls van a pagar molt molt bé en comparació del que guanyarien realitzant un altre treball. Sous realment absurds per al nivell de vida etíop. I és "vox populi" que moltes de les ONG's locals que es creen, es creen per a treure diners del "ferengi", no per un veritable interès en l'ajuda humanitària.
I perquè les ONG's han de pagar sous "milionaris" als seus representants? Si el destinatari final de l'ajuda és el què està veritablement malament, per què invertir diners en sous absurds, en cotxes tot terreny, etc etc etc?

L'ajuda humanitària, que parteix d'una idea bella, crea corrupció en molts casos, i té com resultat una destinació equivocada dels fons que aporten els donants.

Quina part dels diners va a parar al realment necessitat?

No solament és els diners que s'empra a mantenir una infraestructura moltes vegades innecessària, a mantenir projectes que se sap que funcionen malament o on s'està robant però es mantenen perquè es viu d'això o es tem perdre prestigi, és la "cultureta" que vam crear.

I alerta, no parlo dels humils, parlo d'aquells als què no els falta gens, aquells que no veuen als destinataris dels projectes -etíops com ells- com objectiu de l'ajuda, sinó com mers objectes per a assolir les seves fites.
"El que heu de fer és manar els diners i no ficar-vos". Aquesta frase ens l'han dit ja en diverses ocasions, i sempre gent del país.
És això al que estan acostumats?
Treballar segons les nostres premisses no és fàcil. I moltes vegades és molt difícil.
Però creiem que és l'única manera: honestedat, austeritat, transparència i molt control.

D'aquesta manera potser s'aconsegueixi començar a crear una imatge diferent al que solen pensar allí que és una ONG, ja que ells mateixos estan convençuts que nosaltres també vam crear les ONG per a enriquir-nos.

Fins a la volta...

Ens anem a Etiòpia


I aquesta vegada solament han passat dos mesos des de l'última. Addis s'ha convertit en la meva segona casa...
Anem a les nostres escoles d'Abugida en Akaki i la Teramaj Birhan school en el barri de Yeka.
Són les dues zones d'Addis molt deprimides econòmicament.
A l'escola d'Abugida a Akaki acudeixen 165 nens. Aquest estiu pensem ampliar per damunt al segon curs de primària, i per baix crear un aula per als nens de dos anys d'edat. És una edat molt delicada, ja que és quan ocorre el deslletament i s'agreuja la desnutrició. Per això és important que puguin accedir a l'escola (més bé guarderia) perquè puguin menjar bé i les seves mares puguin buscar treball.
A Mediterrània no entenem l'educació sense alimentació. De poc li serveix a un nen que li paguin un uniforme i li donin uns llibres si al seu cervell no arriba la suficient energia com perquè pugui funcionar bé. La desnutrició dóna lloc a mancança d'atenció, apatia, disminució del coeficiente intel·lectual...
Cal alimentar a l'estómac per a poder alimentar al cervell.
També anem a construir un menjador exterior, perquè el menjador interior es pugui usar com aula per a aquests nens de 2 anys.
L'escola d'Abugida era un preescolar fins que començarem a estendre els cursos que aniran creixent a mesura que creixin els nens.
Els pares dels nens de l'escola ens van prometre que s'encarregarien de la mà d'obra, i nosaltres pagarem el material, molt costós a Etiòpia ja que gairebé tot ve d'importació.
El gran Barry ens ha fet els plànols de la nova aula i del menjador exterior, i ens ha calculat els materials necessaris per a la construcció.
Ens reunirem com sempre amb els pares i amb les dones que assisteixen a les classes d'alfabetització.
A l'escola Birhan de Yeka, on assisteixen actualment 179 nens, ens reunirem amb l'Edir, el comitè de les famílies, els treballadors i el representant del kebele, és una reunió de treball que es preveu llarga i l'objectiu de la qual és aclarir diversos temes sobre el funcionament de l'escola, ja que com sabeu Mediterrània està molt damunt de tot el que ocorre en les escoles, i tenim molt clar que la nostra missió i la nostra obligació és que tot funcioni amb la major transparència i eficàcia.
I hi ha altres dos temes pendents dels quals us parlarem a la volta...

dissabte, 14 de març del 2009

Centre d'acollida d'indigents, Palma de Mallorca.


El dissabte passat duem 30 cadires en perfecte estat (i que ens havien demanat) a un conegut centre d'indigents en Palmell de Mallorca, amb el qual col·laborem amb regularitat. Aquest centre, Ca Gaza, aquesta dut d'una manera admirable pel seu fundador i ànima del projecte, Jaume Santandreu.
El centre funciona com una cooperativa, en el sentit que tots posen de la seva part en el dia a dia, exceptuant als més malalts, i és admirable el seu funcionament.
Acull en les seves instal·lacions a persones rebutjades per la societat, aquest Quart Món que està aquí, amb nosaltres, però que moltes vegades passa al nostre costat sent invisible als nostres ulls.
Entre tots ells aconsegueixen que sigui una llar , la seva llar.
Les cadires provenien del menjador del Country Club de Santa Ponsa.

!!SORPRESA, PREMI BLOGUER!!

premi a l'esforç personal









Africa en el món (africaenelmundo.blogspot.com) ens ha atorgat el premi a "l'Esforç personal".

Moltíssimes gràcies.

Hem de retornar el premi a altres blogs.

!!Tata chaaaaaaaaaaaaan!!

Ací teniu els premiats:

http://huy.es/: Blog de temàtica social sobre immigració i immigrants, perquè és útil i compromès.

http://perrillosbuscandohogar.blogspot.com/: Dóna'ls una oportunitat. Perquè igual que ells estimem als animals .

http://www.corazonesafricanos.blogspot.com/: Cors africans. Perquè ens agrada el seu contingut i ens agrada el seu estil.

http://blogs.20minutos.es/enguerra: Viatge a la guerra. que més podríem dir d'aquest gran periodista i viatger que diu veritats com punys?


Que els gaudiu.

Fotos de Ghana 2009

Feu clic AQUI per veure les fotos del viatge de Barry a Ghana

El Gran Barry a Ghana





Aquí teniu unes instantànies d'en Barry reparant la camioneta de l'orfanat, parlant amb els nens, posant aigua corrent i una costurera prenent mesures per als uniformes.

Per fi, aigua corrent a l'orfanat.


El dia que Barry va col·locar les canonades en l'orfanat no hi havia aigua en el municipi. Aquí tenim una foto de l'èxit del seu esforç enviada per una cooperante d'una altra organizació que opera a la zona. Abans d'això els nens anaven cada matí amb grans garrafes de plàstic que omplien amb aigua a la font mes propera (a uns 300 metres) i després les duien sobre els seus caps de volta a l'orfanat.

Bones notícies

Davant tot voldriem donar la benvinguda als socis nous. La vostra presència ens és molt important per a garantir la continuïtat dels programes i esperem que ens ajudeu a donar a conèixer la tasca que entre tots realitzem.

Ara Mediterrània és també vostra i formeu part d'aquest impuls solidari amb la seva forma bastant singular de fer les coses. La nostra idea de no generar despeses en el primer món i ser 100% voluntaris ens diferencia d'altres organitzacions i ens permet ser tremendament costo efectius. Llegeixi's que amb molt poc podem fer molt ja que tot arriba a la seva destinació.

I a més tenim la immensa sort de comptar amb els millors voluntaris.

Parlant dels nostres voluntaris, Barry Goldsworthy acaba de tornar d'estar 10 dias en Ghana. Va ser el seu primer viatge, va anar sol, i ho va fer realment molt bé. Va ser a l'hospital d'Ada per a organitzar l'acabat de l'obra de la residència per a dones que hem construït per a l'hospital.
De pas va visitar escoles en la zona, va conèixer les persones que ens ajuden allí a realitzar els nostres projectes, i va aprendre les tècniques, costos i sistemes de construcció en Ghana.
Va passar 5 dies en l'orfanat Drifting Angels a Ho on havíem lliurat un tractor. El tractor estava avariat així com la furgoneta del centre. Barry va reparar els dos, va canviar algun que un altre pneumàtic que estava desgastat, va contractar uns treballadors , van cavar una rasa i va col·locar mes de 300 metres de canonada per a donar aigua corrent a l'orfanat.
Va aconseguir que un sastre del poble fes uniformes perquè els nens poguessin anar a l'escola vestits com els què tenen família, i va realitzar els estudis necessaris perquè puguem construir una escola per a l'orfanat.

Barry també ens farà els plànols per al nou menjador exterior de l'escola d'Abugida a Akaki - Etiòpia- i el plànol per al nou aula de 2º de primària, i ens calcularà tot el material necessari per a les noves construccions, que recordem que duran a terme els pares i mares d'Abugida.
!I tot això un sol home!

En els pròxims dies esperem que ens doni un resum del seu viatge i ho posarem en el Blog amb fotos. Va fer mes de 500, així que tenim on escollir.

Tambien esperem la setmana que ve donar-vos altres bones notícies, aquestes de caracter sanitari ( metge).